Seleccionar l'inductor modelat adequat (Molding Choke) per al circuit, no només per la seva aparença, sinó també centrant-se en el seu rendiment dinàmic i les limitacions físiques del circuit.
Els inductors monolítics s'utilitzen principalment en circuits de potència (com ara convertidors CC-CC) per dur a terme funcions d'emmagatzematge d'energia, filtratge i funcionament lliure. Per ajudar-vos a fer la tria òptima, desglossarem el procés de selecció en els cinc passos clau següents:
1. Determineu les dimensions físiques i l'embalatge (Pas 1: Hi cabrà?)
Aquest és el criteri de cribratge més bàsic. Els inductors monolítics solen ser estructures rectangulars estàndard semblants a xips.
* Restriccions dimensionals: Mesureu els límits de mida i alçada dels pads reservats a la PCB. Les dimensions comunes inclouen 3,0 × 3,0 mm, 4,0 × 4,0 mm, 5,0 × 5,0 mm, etc., amb altures que van des d'1,0 mm fins a 5,0 mm.
* Disseny del terminal: Confirmeu si es tracta d'un pin estàndard de "dos terminals" o d'un disseny de pin de "quatre terminals" destinat a reduir la radiació.
* Nota: Fins i tot si la longitud i l'amplada són iguals, l'alçada sovint determina la tolerància de potència de l'inductor. Assegureu-vos de no triar-ne un de incorrecte.
2. Calcula i relaciona la inductància (valor L)
La inductància determina la magnitud de l'ondulació del corrent. Triar-la massa gran o massa petita afectarà l'eficiència de la font d'alimentació.
* Consulteu el manual del xip: les fitxes tècniques de la majoria de circuits integrats (CI) de gestió d'energia proporcionen fórmules recomanades per calcular els valors d'inductància.
La fórmula general es pot aproximar com L={(V_{in}-V_{out})XV_{out}/{V_{in}Xf_{sw}XI_{out} XRippleRatio}}
* on f_{sw} és la freqüència de commutació i el RippleRatio és típicament del 20% al 30%.
* Tolerància: Els inductors monolítics solen tenir una tolerància de ±20% o ±30% (per exemple, graus M o N), i s'ha de reservar un marge durant els càlculs.
3. Paràmetres del corrent central: Cal tenir en compte tots dos "corrents".
Aquesta és la part més propensa a errors! La fitxa tècnica dels inductors integrals modelats normalment especifica dos corrents nominals diferents, i ambdues condicions s'han de complir simultàniament:
* Corrent de saturació (I_{sat}): Límit fix
* Definició: El corrent quan la inductància cau a una determinada relació (normalment del 10% al 30% del valor inicial).
*Mètode de selecció: I_{sat} ha de ser més gran que el corrent màxim (I_{peak}) del circuit.
*Càlcul del corrent màxim: I_{peak} = I_{out} + ΔI_L/2 (és a dir, el corrent de sortida més la meitat del corrent d'ondulació).
*Conseqüències: Si la I_sat és insuficient, l'inductor es saturarà magnèticament instantàniament, provocant una forta caiguda de la inductància i un augment ràpid del corrent, que pot cremar el transistor de commutació.
Corrent d'augment de temperatura (I2 {rms}): índex d'escalfament
*Definició: El corrent quadràtic mitjà al qual la temperatura superficial d'un inductor augmenta en un valor especificat (normalment 40 °C).
*Com triar: I2 {rms} ha de ser superior al corrent de sortida màxim (I2 {out}) del circuit.
*Conseqüència: Si I2 {rms} no és suficient, l'inductor es sobreescalfarà, cosa que no només redueix l'eficiència, sinó que també pot danyar les unions de soldadura de la PCB.
4. Presteu atenció a la resistència de CC (DCR) i a l'eficiència
La DCR (resistència de corrent continu) és la resistència de la pròpia bobina de l'inductor.
*Impacte: La DCR pot causar pèrdues de coure (P_ {pèrdua}=I ^ 2 XR), que es converteix directament en calor i redueix l'eficiència energètica.
*Equilibri: Quan la mida i el cost ho permeten, un DCR més petit és millor.
5. Considereu la freqüència autoresonant
El fenomen d'inducció electromagnètica que es produeix quan el corrent que flueix a través del conductor canvia. Quan s'utilitza un cable metàl·lic per fer una bobina i el corrent que flueix a través de la bobina canvia, es produirà un fenomen d'inducció electromagnètica significatiu. La força electromotriu inversa autoinduïda de la bobina dificulta el canvi de corrent i juga un paper en l'estabilització del corrent. Concretament, si un inductor es troba en un estat on no hi passa corrent, intentarà obstruir el flux del corrent quan el circuit estigui encès; si un inductor es troba en un estat on hi passa corrent, intentarà mantenir un corrent constant quan el circuit estigui desconnectat.
Data de publicació: 21 de gener de 2026